Introducció
En els darrers anys, nombrosos diaris digitals han relegat o eliminat el cercador intern del seu menú principal. Aquest canvi no és un error ni una regressió tècnica, sinó una decisió estratègica relacionada amb els hàbits de consum d’informació, els models de negoci basats en subscripcions i el disseny mobile-first.
1. Del diari com a arxiu al diari com a flux
Històricament, els diaris digitals reproduïen l’estructura del paper: portada, seccions i arxiu accessible mitjançant cercador. Amb la progressiva externalització de l’accés —xarxes socials, agregadors de notícies i motors de cerca—, els lectors entren directament a articles concrets. El cercador perd centralitat perquè ja no és la porta d’entrada principal al contingut.
2. Google com a cercador real
La majoria d’usuaris utilitzen Google per localitzar articles d’un mitjà concret mitjançant consultes del tipus site:eldiario.es inflació lloguer. Google ofereix una indexació semàntica superior, ordena els resultats per rellevància i actualitat i és un entorn familiar. Mantenir un cercador intern competitiu resulta costós i sovint inferior en qualitat.
3. Conversió, subscripcions i control del recorregut
En diaris amb models basats en socis o subscripció, el cercador permet al lector saltar-se la portada i redueix l’exposició a continguts estratègics i crides a l’acció. La seva eliminació optimitza el recorregut de l’usuari, incrementa el temps de permanència en seccions seleccionades i millora les mètriques de conversió.
4. Disseny mobile-first i economia visual
La restricció d’espai en dispositius mòbils obliga a prioritzar elements de la interfície. La marca, el menú de seccions i els botons de subscripció ocupen l’espai superior, deixant poc marge per a un cercador que, a més, té un ús minoritari en mòbils.
5. Control editorial i context
Permetre cerques directes facilita la consulta de peces antigues fora de context. Alguns mitjans prefereixen guiar la lectura cap a continguts actuals i alineats amb la seva línia editorial. Suprimir el cercador reforça aquesta curació informativa.
6. Exemples de diaris que han modificat el cercador
Nacionals (Espanya)
- elDiario.es: ha relegat el cercador a zones menys visibles i centra l’experiència en la portada i les seccions destacades.
- El País: oculta el cercador en la seva versió mòbil i dona prioritat a les subscripcions i al seu mur de pagament.
- La Vanguardia: manté un cercador, però no ocupa una posició prominent; la navegació s’orienta a seccions i a continguts recomanats.
Internacionals
- The Guardian (Regne Unit): manté un cercador visible gràcies a la seva inversió en tecnologia i a la seva vocació d’arxiu accessible.
- The New York Times (Estats Units): inclou un cercador integrat però dins d’un entorn fortament controlat pel seu model de subscripció.
- Le Monde (França): situa el cercador en una àrea menys destacada, prioritzant la lectura guiada i l’actualitat.
Conclusió
La desaparició o relegació del cercador en els diaris digitals no és una regressió tècnica. Respon a una combinació de factors: externalització de la cerca a Google, models de negoci basats en la conversió, limitacions del disseny mobile-first i el desig de controlar el recorregut editorial del lector. Aquesta decisió optimitza els interessos del mitjà, però implica una përdua d’autonomia per al lector avançat que busca investigar en profunditat.